Aquest és el recorregut que fan els protagonistes de la novel·la durant la història.


​CIUTAT DE VALÈNCIA
En primer lloc, on estan els personatges és a la ciutat de València, a la casa familiar, que es va quedar buida per la guerra, la casa on havien viscut tota la seua vida.


PORT D'ALACANT
La Llíber i la seua àvia decideixen anar a Mèxic, i arriben al port d'Alacant per a prendre un vaixell cap a l'exili.

​
Finalment van arribar de nit al port d'Alacant, la seua destinació. Milers de persones s'amuntegaven a les andanes, els molls eren plens de vessar, tots anhelaven un vaixell que els portaria a l'exili. (pàg. 23)
​

Els franquistes van arribar i els van dir que havien d'anar-se'n, però elles van decidir quedar-se al port i resistir.

​
CAMP DE CONCENTRACIÓ DEL AMETLLERS
Com no van abandonar el port malgrat que els ho havien ordenat, els feixistes els van portar al camp de concentració dels Ametllers.


Al trenc del alba i amb el cap cot, les dones es van dirigir decidides cap a on els soldats eles havien indicat, [...] cap al camp de concentració dels Ametllers, en direcció cap al castell de Sant Ferran. Van passar el castell i després una carretera costa amunt. [...] Anaven per camins de mala petja i els peus els feien mal de topar amb el pedruscall. (pàg. 39)


Per fi van arribar al camp de concentració, poc més que un cercall al mig del bosc.


En plena muntanya, aquell era el lloc designat per a les dones. Havien de romandre al bell mig del bosc, no hi havia ni una pobra barraca. Hi havia centenars, milers de dones, algunes amb els seus fills petits (pàg. 39).​
Els dies al camp de concentració van ser a la intempèrie, sense tan sols un refugi per a les nits.​
Dormien a cel descobert, sota el sostre de l'univers. (pàg. 42)


CIUTAT D´ALACANT, Cinema Ideal
Després d'haver passat uns dies al camp de concentració, van portar les dones al Cinema Ideal, a Alacant, per a tancar-les allí, com si es tractés d'una altra presó.


La nit fosca i el silenci aclaparador feien de la ciutat d'Alacant una ciutat fantasma, devastada pels bombardejos, aniquilada per la por. [...] Es dirigien cap al cinema Ideal, que els rebia amb les portes de bat a bat. [...] En aquell cine veurien la pitjor pel·lícula de la seua vida. Com a la ciutat d'Alacant hi havia tanta quantitat de detinguts, van fer servir fins i tot els cinemes com a presons. Aquell era el lloc elegit per a dones i criatures. Estava atapeït, ple a vessar de brutícia i d'humanitat. (pàg. 45)


CAMP DE CONCENTRACIÓ D'ALBATERA
Aquest es el camp de concentració on van portar-les després d'estar al Cinema Ideal d'Alacant. Aquest camp de concentració era un lloc molt trist segons ens conta el llibre, un camp on no hi creixia vida.


Les dones van observar incrèdules la gran presó a l'aire lliure que s'obria als seus ulls. En una extensió de quaranta mil hectàrees s'alçaven desenes de barraques envoltades de filats. Es trobaven al camp de concentració mes famós erigit pels franquistes: el d'Albatera. Era situat en una zona estèril e insalubre coneguda amb el nom del Saladar. No hi creixia ni la mala herba, el somni de les brosses meravelloses convertides en deliciosos àpats s'havia esvaït. (pàg. 53)


En aquest camp les dones estaven separades del homes per uns ferros, que impedien creuar des d'una part a l'altra.


Com cada matí m'he apropat silenciosament als filferros que ens separen del lloc on hi ha els homes. (pàg. 62)


VALÈNCIA DEL CID, Finca familiar
Quan l'avia i la Llíber van ser alliberades del camp de concentració van tornar a València i van anar a sa casa, a la seua finca, la que havien hagut d'abandonar feia temps. Quan van arribar al pis van veure com la porta de la seua casa estava totalment oberta i buida.


La porta de sa casa era oberta. El pis era completament buit. No hi quedava ni un moble. Ni tan sols les ventalles de les finestres. (pàg. 72)


Després va arribar la portera de la finca i van anar a sa casa, que de seguida hagueren d'abandonar per no posar en perill la seua amiga.


VALÈNCIA DEL CID, Edifici en runes
Com l'àvia i la neta no tenien cap lloc on anar es van quedar en un edifici en runes, per la guerra, i que es va convertir en el seu refugi durant una temporada.


Vam decidir fer nit entre les runes d'un edifici bombardejat (...)—Ves amb compte Llibertat no prengues mal —va advertir l'àvia a la néta mentre aquesta investigava un forat que havia deixat una bomba en una de les parets. (pàg. 79)


L'edifici estava ple d'enderrocs i restes de com va ser eixe edifici al passat, quan encara estava ple de vida.


Va observar detingudament aquell forat ple d'enderrocs on passaven cada nit. Era perillós, podia enfonsar-se en qualsevol moment. Les bombes havien partit aquella finca pel mig. Una meitat totalment destrossada, l'altra completament inaccessible, on es podien veure encara mobles, el que havia estat una cuina al primer pis, el que quedava d'un llit al tercer. Era com una casa de nines d'aquestes a les quals es desmunta la façana. (pàg. 85)


COMARCA DELS PORTS
Quan els caps de la guerrilla es van assabentar de la situació de l'àvia i la Llíber, van ordenar portar-les amb Marcel a les muntanyes, la comarca del Ports, on estava la base de la guerrilla i diversos grups organitzats.


A la fi van arribar al lloc marcat​
Van agafar el camí de la senda fins a arribar en un petit llogaret que estava molt amagat al mig del bosc. Semblava deshabitat, no s'hi veia una ànima, ni una mica de claror. Hi havia una casa més apartada, tenia les finestres obertes i un ciri encès que feia una petita flama a penes visible. (pàg. 114)


Des de aquest punt es van organitzar i van anar per les muntanyes, organitzats en xicotets campaments

​
Portàvem una vida molt agitada als campaments- anomenats així qualsevol espessor de pins que els poguera donar refugi. (pàg. 116 )


BARCELONA, a la Pensiò Lluna
Marcel i Llíber deixen la guerrilla i arriben a Barcelona ocultant-se, aparentant ser uns jovençans a la seua lluna de mel. Passen uns dies a la pensió Lluna.


A prop de l'estació, en un carreró brut que feia pudor de resclosit, es trobava la pensió on havien d'estar-se. En un cartell rectificat a mà, on abans posava Pensió Lluna, ara es podia llegir Pensión Luna. (pàg. 148)


FIGUERES, al mas
Tenen que fugir de la pensió per que la policia no els detinga. La Llíber es posa malalta i Marcel la porta a un lloc segur, a les afores de Figueres.


La Llíber es va despertar coberta de mantes en una quadra que semblava abandonada. [...] —On som? —A les afores de Figueres, al mas d'un enllaç. (pàg. 156)


SAN LLORENÇ DE LA MUGA
Abandonen el mas i es dirigeixen cap a una masia prop de la frontera, a San Llorenç de la Muga.


El paisatge era preciós, ple de boscos i d'alzines sureres, pins i roures. No podien acostar-se a la masia fins que es fera de nit, així que es van refugiar a les ruïnes de l'antic castell de San Llorenç. Tot i estar enderrocat, encara tenia la torre de guaita i, sobre el riu las Muga, el pont Vell de tres arcades. Semblava tret d'un conte de fades. [...] El terreny era accidentat, no seria fàcil caminar per aquells indrets. (pàg. 162)


REFUGI A LES MUNTANYES
La dona que viu a la masia els porta a un refugi a les muntanyes per a que es queden uns dies, fins que passe la tempesta.


De seguida ens vam posar en marxa muntanyes endins. Tot i els anys, la dona caminava lleugera, els costava una mica seguir-la per aquells camins tant inclinats costa amunt. El refugi era molt ben condicionat, es notava que hi havia passat molta gent. (pàg. 164)


SERRALLONGA
Decideixen anar-se'n pel seu compte quan la dona no torna.


El camí era difícil. La neu, el fred, el vent gèlid, els impedien avançar. Però ells eren tenaços i van caminar i caminar seguint el curs del riu (pàg. 166).


Quan el Marcel es posa malalt i a la Llíber també se li acaben les forces, unes persones els recullen i els ajuden, portant-los a la seua casa.


—Som a Serrallonga, al municipi de Vallespir, a molts quilòmetres de Bordeus. (pàg. 171)


PORT DE BORDEUS
El Xavier, un germà de Quim, l'amo de la casa, s'ofereix a portar-los en cotxe fins a Bordeus, d'on ix l'últim vaixell cap a l'exili.


La Llíber i el Marcel van arribar puntuals a la sortida del vaixell. [ ...] Per a ella era com tornar a mare, a la casella de sortida, una altra vegada, a les drassanes d'un port, a la vista d'un vaixell que la portaria cap a la llibertat. [...] Aquella vegada el vaixell no anava atapeït, i ella podia viatjar còmodament en un allotjament. (pàg. 175)


CIUTAT DE VALÈNCIA, Plaza del Caudillo
Molts, anys després, la Llíber torna a Espanya, per acudir a la seua cita amb el Marcel, que li va dir que l'esperaria a la cafeteria Balançà el dia de la victòria.


Les portes tancades de la cafeteria li van fer tocar ràpidament els peus a terra. No podia ser. Va mirar al seu voltant. Tots els comerços eren tancats. [...] La plaça era buida. Els vianants que en un dia normal envaïen el centre de València, havien​
preferit quedar-se en casa. (pàg. 180)