Llíber: és la protagonista de la història. Comença tenint dèsset anys, al llarg de la història compleix díhuit i quan acaba té aproximadament cinquanta anys. Llíber té els ulls grans del color de les castanyes, és molt prima. És una dona valenta perquè encara que té dèsset anys s'enfronta a moltes situacions socials complicades i encara que és el que li ha tocat ho fa d'una manera admirable. També al llarg de la història ha demostrat ser una dona decidida, forta i independent. Era la filla d'un coronel de l'exèrcit de la República, que quan va nàixer li van posar Anna, com la seua mare, però només en els papers, perquè sempre li han dit Llíber, sembla que el seu nom era prohibit abans de la República. Al llarg de la història es canvia moltes vegades de nom, com Ovidi o Pere, fent-se passar algunes vegades per un xic. Per abandonar Espanya, fa com que contrau matrimoni amb Marcel i així explicar el seu viatge a Barcelona, prop de la frontera. Es fan molt amics, encara que durant un temps no es parlen perquè Marcel s’assabenta que era una xica. Després es reconcilien. En el camí coneix Laia, que treballava a la Pensió Lluna que ajuda a Llíber a sortir d’esta, perquè anava a ser detinguda. També coneix Núria, que cuida de Llíber i Marcel quan estan en el castell, refugiats dels franquistes. Coneix Quim, Xavier i Laia que els ajuden a viure i a arribar fins a Burdeus, on agafen un vaixell que els portarà a l’exili. Finalment, a soles Llíber agafa el vaixell cap a l’exili. A Mèxic, es casa amb un home anomenat Antoni, i té una filla anomenada Anna, com la seua mare, com la seua iaia.​

​

​
Els seues ulls grans del color de les castanyes ressaltaven encara més immensos, a mesura que la cara se li feia més angulosa i els ossos els deixaven entreveure per una capa cada vegada més fina i transparent de pell. Estava prima com una canya, malgrat tots els seus intents per pal·liar-li els efectes de la guerra, també a ella l'horror li havia passat factura. (pàg. 16)


La Llíber no va respondre. De tantes coses que li havia d’explicar, no li sortien les paraules. Finalment havien aconseguit viatjar cap a l’exili, un exili forçós que les tindria molts anys allunyades del seu estimat país. Finalment havien aconseguit embarcar en l’últim vaixell que les conduiria cap a la llibertat. (pàg. 177)



​Mercè: és la iaia de Llibertat, una dona molt maltractada per la vida, prima, de pèl blanc i pell arrugada. És una dona forta perquè ha passat els seus problemes socials molt bé i amb valentia, simplement per a fer-li-ho més fàcil a la seua néta. Tot això, a pesar de la seua avançada edat i el seu estat físic, ha lluitat com la resta. A pesar d'això és una dona dolça, carismàtica i capaç de fer riure la seua néta i qualsevol persona en moments molt difícils. Al principi, per a Mercè és molt difícil abandonar la casa on va nàixer, en la Gran Via de València. Quan era jove va ser infermera. Va envellint durant la història fent-se més dèbil.


​
Va intercedir l'àvia, dolça com sempre, però eficaç a l'hora de convèncer a la néta. (pàg. 27)



​Lenin: era un xiquet de cinc anys, era fill d'una dona anomenada Agnès i d'un home anomenat Rafel. Apareix al principi de la història, i durant esta, coneix Llibertat i la seua iaia, quan es perd en un lloc on es refugiava la gent que no havia pogut pujar al vaixell que les portaria a l'exili. Acaba quedant-se orfe i va haver de viure amb el seus iaios, que van morir la mateixa nit que torna a veure a Llibertat i la seua iaia, que es fan càrrec d'ell. Era un xiquet que tenia uns ulls molt grans i cabells arrissats.
​


Un nen petit amb uns ulls molt grossos i els cabells rulls es va aturar davant seu. (pàg. 26)

​


El nen no es va assabentar del desafortunat destí de la seua mare. Els seus avis es van fer càrrec d’ell, però malauradament ara ja no podien atendre’l, ja que tot dos van ser assassinats a sang freda aquella mateixa nit que va fugir el nen. (pàg. 126)



​Agnès: era la mare de Lenin, vivia en un molí. El seu marit, Rafel, va desaparéixer. Va conéixer Llíber i Mercè perquè Lenin es va perdre i elles el van trobar. Després d'açò, es van fer amigues. Agnès era jove, alta, morena, prima i amb ulls grans. Té un tràgic final.
​

​
Abans que l'àvia acabara la frase va aparèixer una dona jove, alta, morena, molt prima, amb uns ulls molt grossos que preguntava pel seu fill amb un fil de veu. (pàg. 27)


​

M’he criat a la muntanya, al mig del bosc, com una cabreta.​
Món pare era guàrdia forestal i el poble més proper estava a dues hores caminant. Els meus germans sí que baixaven al poble, a estudiar o prendre vins, però jo no, era una dona i per això em quedava en casa ajudant a ma mare. Em fa vergonya dir-ho, però no sé llegir ni escriure. (pàg. 30-31)​




A l’Agnès li van segar la vida a Alacant en un indret de terra campa de Rabassa. (pàg. 126)



​Maria: era una dona que va perdre el seu marit Ferran. Es fa amiga de Mercè, de Llíber, d'Agnès i Lenin. Té un gran coneixement sobre les plantes, ja que ajuda les persones que estan en el camp de concentració a sobreviure menjant herbes. Havia sigut mestra, amb el seu marit, molts anys i va ensenyar les dones i xiquets del camp de concentració a llegir i a escriure. Troba el seu marit en el camp de concentració, però no li pot tocar ja que estan separats per una tanca. Acaba separant-se de Mercè i de Llíber.
​
​

Va fer una broma una dona gran amb els cabells d'argent.(pàg. 39).


No entenia com aquella dona tenia ganes de riure en aquelles circumstàncies. (pàg. 40)
​

Hi havia un fum de dones esperant la Maria perquè els fera la classe de tots els dies i ella no s’hi presentava, ja feia hores que havia desaparegut. (pàg. 61)
​


​Vicenta: és la portera de l'edifici on vivia la família protagonista. Va nàixer en eixe edifici va perdre el seu fill i el seu marit en la guerra, era amiga de la família de Llíber i quan se'n van anar els va donar menjar. Quan Llibertat i la seua família tornen a València, els ajuda donant-los menjar i llar, però no per molt de temps ja que les forces feixistes els estaven buscant. Li ajuda a Mercè donant-li informació sobre on havia d'anar per a saber sobre el seu gendre. Quan la veuen a València té el pèl rapat i la panxa desbaratada. Era una senyora major.


​
La senyora Vicenta es trobava sola al món. Va passar de tenir-ho tot a no tenir res; és per això que ara feia de portera de l'edifici. (pàg. 19)



​Marcel: és un jove d'uns 20 anys que sempre porta un llibre molt gros, Els miserables. Es fa el millor amic de Llíber, quan es coneixen per casualitat. Les seues idees polítiques estan fixades al comunisme. Era una de les tantes persones que ambulaven per la ciutat de València amagant-se del Nou Règim. Va nàixer en un poble anomenat Parcent, situat en la Marina Alta. Venia d'una família de llauradors i era un revolucionari. Era de complexió forta i alt. Va acompanyar Llíber a Bordeus per a que ella agafara un vaixell que la portara a Mèxic. Ell es va quedar a Espanya, on va a lluitar contra els franquistes. Molts anys després, es troba amb Llíber a València.



El Marcel la va besar apassionadament. Ella se li va abraçar amb força. I van donar curs als seus sentiments. Allà sols a la muntanya, se sentien els amos del món. (pàg. 165)

​


-Marcel…​
Es va llançar als seus braços. Ell la va estrènyer amb força i li va fer un llarg i dolç bes al llavis, com el que li van fer ahir, quan la va acomiadar al port de Burdeus. No calien les paraules ni les explicacions. S’havien retrobat- Els quedava tota una vida junts per trencar aquell llarg silenci de vora quaranta anys. Els quedava tota una vida per estimar-se (pàg. 181).​




Marquès: era un home que tenia més o menys l'edat de Mercè. Era el que estava al comandament de les guerrilles, però anteriorment havia sigut veterinari. Era vidu, la seua dona havia mort juntament amb el seu fill en el part d'aquest. Salva amb Mercè un metge, i després el Marquès acaba malferit, passant a ocupar el seu lloc Tort, la seua mà dreta. Quan han d’anar a rescatar Mercè, es queden sols Lenin, Llíber i el Marquès.​




El Marquès no estava per a fer guàrdies, però va insistir que aquella nit l’haurien de fer tots dos. Ella no va dir res i el va deixar fer. (pàg. 141)

ALTRES PERSONATGES

​Mateu: és el pare de Llíber i també és el Magistrat. Al principi de la història porta Llíber i Mercé a Alacant. Es queda a València lluitant per a derrotar a l’exèrcit. Al final de la novel·la apareix, encara que després se separa de la seua filla i la seua sogra.​
​

-Heu de marxar. Demà mateix arribaran Casado i els juntistas per pactar la rendició de la ciutat. No podem deixar passar ni un minut més. (pàg. 17)



​Rafel: és el marit d’Agnès i el pare de Lenin. Estava amb la seua dona a Alacant per a agafar el vaixell però l’exèrcit els va separar. El van matar en una muntanya.

El meu Rafel va córrer cap a les muntanyes, allà mateix el van matar. (pàg. 32)


Josep: és el iaio de la Llíber i el marit de Mercè. El van matar al front.
​

El meu Josep, també el van matar al front. (pàg. 32)

​Anna: és la mare de Llíber i va morir en un bombardeig a València.

La meua filla Anna va morir en un bombardeig a la mateixa ciutat de València. (pàg. 32)​

​Ferran: és el marit de Maria, que es va separar de la seua esposa en el port d’Alacant. Quan està en el camp de concentració, aconsegueix veure Maria. Parla amb ella, però no es poden tocar. Eixe és l’últim moment en què es veuen.​

​Laia: treballava a la “Pensió Lluna” a Barcelona. Era una dona jove, que va ajudar Llíber que no la posaren en la presó.​

Van trucar tímidament a la porta. Una dona jove i molt grassa amb un ampli somriure els va obrir (pàg. 148).

​Núria: és la dona que ajuda Llíber i Marcel a refugiar-se en un castell, portant roba, menjar. Queda uns dies després per a indicar-les el camí que havien de seguir, però no apareix.​

Pren, nena, posa’t aquest abric; si no et moriràs de fred. Com he dit al teu company, no us podeu quedar aquí, estem molt vigilats, i malgrat que ens trobem molt a prop de la frontera, no la podem travessar, s’acosten tempestes de neu (pàg. 164).​

​Quim: és un home jove, el germà de Xabier i també és el company de Núria. Ajuda Llíber i Marcel dient-les que el seu germà té un cotxe i els pot portar a Burdeus.​

- Podíem anar a amb el meu carro fins a Tolosa de Llenguadoc. Hi tinc un germà que té un cotxe. Potser us el voldrà deixar. D’allà a Burdeus hi ha una bona carretera (pàg. 172).

​Xavier: és el germà de Quim, que va portar a Llíber i a Marcel a Burdeus per a que agafen el vaixell cap a l’exili.
El germà del Quim, el Xavier, no va dubtar ni un moment a deixar el cotxe a la Llíber i al Marcel.
​
És més, es va oferir a acompanyar-los en el que ja era el final de la seua particular diàspora, camí cap al exili, fugint de l’horror i de la barbàrie (pàg. 173).

​Antoni: és un exiliat a Mèxic, i també és el marit de Llíber amb qui té una filla anomenada Anna. Va morir cinc anys abans que es retrobaren Llíber i Marcel.​

Li va venir al cap l’Antoni, el seu marit. Durant molt de temps va moure cel i terra buscant el Marcel. Van passar molts anys sense tenir-ne cap notícia. I l’Antoni, un exiliat igual que ella a Mèxic, sempre al seu costat, fent-li companyia. Fins que se’n va enamorar i es van casar. I van tenir una filla, Anna. Van viure feliços lluny de Franco ara feia cinc anys (pàg. 180).